La PDI a les aules d'Educació Primària

Actualment, la PDI (Pissarra Digital Interactiva) és un dels recursos tecnològics més utilitzats a les aules d’educació infantil i educació primària a causa del gran ventall de possibilitats que comporta fer un bon ús d’aquesta eina digital.

Per tant, podem afirmar que la PDI té un gran nombre de funcions i característiques que li són atribuïdes, tenint en compte també nombrosos avantatges, que al llarg de les següents línies m’agradaria sintetitzar.

Primerament, si ens centrem en els trets més genèrics que la caracteritzen, podríem dir que és una eina tecnològica que permet motivar en moments clau amb activitats significatives, recolzar les explicacions del mestre/a, realitzar o corregir activitats amb la col·laboració de l’alumnat, resoldre preguntes no previstes, recuperar explicacions o exercicis fets anteriorment, exposar treballs individuals i en grup, potenciar la diversitat multilingüe i la riquesa de cultures, el foment de l’atenció a la diversitat i la combinació de l’ús de la PDI amb altres recursos i dispositius vinculats amb les TIC. A més, amb l’ajuda d’un escàner, podem projectar qualsevol document que volem treballar amb els infants a la pissarra digital.

Així mateix, també m’agradaria destacar que un bon ús de la PDI augmenta la motivació i les ganes d’aprendre dels alumnes gràcies a la possibilitat de poder gaudir de recursos audiovisuals molt atractius que permetin interactuar amb els infants en tot moment. Igualment, facilita la comprensió ja que es poden reforçar les explicacions més denses amb la reproducció de vídeos, simulacions o imatges amb les quals es pugui interactuar. A causa de l’ús de la PDI a les aules, es produeix un acostament de les TIC als alumnes amb discapacitat o necessitats educatives especials ja que es poden trobar multitud de recursos interessants i adaptables a les necessitats dels infants.

Pel que fa al mestre, la pissarra digital interactiva és un instrument perfecte i molt atractiu pel docent amb una visió constructivista ja que és un dispositiu que afavoreix el pensament crític dels alumnes. Per tant, l’ús creatiu d’aquest tipus de pissarres està vinculat amb la imaginació del mestre/a i dels seus alumnes.

De la mateixa manera, també es fomenta el treball cooperatiu i col·laboratiu, a més de despertar l’ interès dels mestres per tal d’utilitzar noves estratègies pedagògiques i les TIC d’una forma més intensa, animant el seu desenvolupament professional en els camp de la innovació pedagògica.

Per últim, seria interessant destacar que l’ús de la PDI propicia, com ja he dit anteriorment l’ interès per la innovació a l’aula i el propi desenvolupament professional dels docents. En primer lloc, el mestre/a està més motivat perquè disposa de molts més recursos atractius al seu abast, obté una resposta positiva dels estudiants...  En segon lloc, el mestre té la possibilitat de preparar classes molt més atractives i documentades, podent dir que els materials digitals que vagi creant poden ser guardats de forma automàtica i modificats en el cas que es consideri necessari.

Com a conclusió, crec que la PDI és un fantàstic recurs educatiu ja que avui dia necessitem eines que ens permetin l’ús de mètodes d’ensenyament-aprenentatge innovadors i diferents A més, coma futura mestra d’educació primària, opino que és clau saber-ne fer un ús bo i correcte ja que hem d’anar amb compte a l’hora de voler-les utilitzar per fer classe, atès que si no ens modernitzem i no ens encaminem cap a una metodologia activa, seguirem recorrent a la classe tradicional on el mestre/a explica amb el suport de la PDI i els seus alumnes tracten d’assimilar els aspectes més rellevants de la sessió amb la posterior realització d’activitats per saber si allò explicat s’ha entès correctament o no.

A la sessió de GITIC, també hem volgut fer-nos partícips de com és d’important una utilització moderna i innovadora de les TIC i la corresponent pissarra digital interactiva. Per fer-ho, hem dissenyat possibles activitats en petit grup que es poden realitzar a la PDI. Per trobar diversos models d’activitats per alumnes d’educació primària que ja han estat posades en pràctica, hem accedit al web d’Alexandria, que vindria a ser un gran dipòsit de múltiples i interessants recursos educatius de caràcter digital. Finalment, a continuació, podreu veure el resultat de la nostra activitat relacionada amb els peixos i adreçada als alumnes de cicle mitjà d’educació primària.

El bon comunicador a la xarxa

TOMÀS MOLINA BOSCH

Un cop finalitzat el treball, puc afirmar que les impressions prèvies  que teníem d'en Tomàs Molina com a personatge públic i exemple de bon comunicador, eren completament certes. Fins i tot, ens ha sorprès com ell mateix gestiona les xarxes socials en les quals es mostra més actiu, destacant els seus comptes personals de Twitter i Facebook i els del Programa Espai Terra.

A més, hem pogut saber de primera mà com organitza la seva vida professional en el seu dia a dia. Així doncs, podem dir que és una persona molt culta i ben formada en diferents àmbits, tals com la meteorologia, la ciència, el medi ambient, la física, l'astronomia i el periodisme, que inclouen un domini alt de les tècniques d'expressió oral i comunicació.

Per altra banda, caldria destacar la seva vocació docent basada en la importància de saber organitzar-se i expressar-se bé en públic, a més de fer-se entendre i captar l'atenció del públic. La seva visió del mestre idoni recau en què sigui una persona capaç d'estar atent i receptiu a les demandes dels seus alumnes amb l'objectiu d'aconseguir l'estimació d'aquests.

Segons ell, per ser un bon comunicador no requereix estar vinculat a cap xarxa social, atès que el bon comunicador és aquell que té un criteri d'opinió sòlid i està molt segur de sí mateix. Com hem dit anteriorment, tot i que és un personatge públic que fa un ús extens i profitós de les xarxes socials, la seva opinió sobre aquestes presenta inconvenients en relació a la constant demanda dels seus seguidors.

A l'hora d'elaborar aquest treball, hem hagut d'ultilitzar diferents eines, tals com Storify, Pealtrees i Moviemaker, seguit de l'anàlisi d'algunes xarxes socials com Twitter i Facebook. Així mateix, també creim que hem millorat el nostre domini de diferents eines informàtiques, però d'una forma més especial del Google Sites.

Finalment, gràcies al seu caràcter proper, hem tingut l'oportunitat de realitzar-li una entrevista personal i, d'aquesta manera, treballar i ampliar les nostres facultats per poder arribar a ser uns bons comunicadors en un futur com a mestres d'educació primària.

Com a conclusió, crec que haver tingut l'oportunitat de realitzar el treball del bon comunicador a la xarxa ha estat una oportunitat magnífica per poder conèixer diferents eines informàtiques i aprofundir l'ús de les noves tecnologies, a més de poder treballar en grup i poder configurar tot el treball de manera dinàmica i enriquidora, podent finalment realitzar una entrevista al meteoròleg més famós de TV3. 

Enllaç:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/tomas-molina/

Taxonomia de Bloom

Per tal de començar la classe de GITIC, la nostra professora ens va explicar en què consistia la Taxonomia de Bloom, fet que ens va resultar molt nou i enriquidor per a la majoria de nosaltres ja que no sabíem ben bé en què consistia aquesta teoria relacionada amb l'aprenentatge dels infants.

Per tant, ara ja podem dir que la Taxonomia de Bloom consisteix en una classificació específica dels objectius i/o habilitats a través dels quals els mestres poden aprofundir amb els seus alumnes. A més, podem dir que és una Taxonomia de caràcter jeràrquic, atès que assumeix que l'aprenentatge als nivells més superiors depèn de l'adquisició de coneixement i les habilitats dels nivells més inferiors. Així, també mostra una visió global del procés educatiu dels alumnes. Finalment, cal destacar que rep el  nom del seu creador, Benjamin Bloom, psicòleg de l'àmbit educatiu de la Universitat de Chicago.

En aquesta sessió, vam crear el nostre mapa d’eines 2.0 i Apps segons la Taxonomia de Bloom a través del Site. Per fer-ho, ens vam dividir en diversos grups i cadascun d’aquests havia de completar una fase de la Taxonomia de Bloom, tot descrivint en què consistia aquella fase, les eines 2.0 que es podien usar, les aplicacions interactives per les aules d’educació primària a través d’eines 2.0, dispositius mòbils, Apps, etc.

A través de la realització d’aquesta tasca grupal, vam poder cercar una gran varietat de recursos digitals molt interessants i enriquidors per poder utilitzar amb els alumnes dels diferents cicles d’educació primària.

Un cop ja vam haver completat les diferents fases de la Taxonomia, vam fer una posada en comú per tal de destacar les idees principals que havien format part de l’activitat i, al mateix temps, tenir l’oportunitat de conèixer tot el que s’havia incorporat a cadascuna de les fases.

Finalment, la nostra professora ens va demanar que responguéssim a un qüestionari de forma individual sobre diversos aspectes teòrics i pràctics relacionats amb la Taxonomia de Bloom.

Com a curiositats d’aquesta sessió, m’agradaria dir que va ser una classe molt dinàmica ja que mentre realitzàvem l’activitat corresponent, l’Elena Ojando ens realitzava algunes fotos per tal d’immortalitzar alguns moments mentre treballàvem en petits grups, podent veure a continuació la fotografia del meu grup de treball:

Així doncs, va voler tancar la sessió a través d’una reflexió general sobre la Taxonomia de Bloom i la conseqüent tasca realitzada i una piulada al nostre Twitter que donés una conclusió personal sobre la Taxonomia treballada a classe per tal que poguéssim compartir un intercanvi de reflexions i opinions entre els companys i companyes.

Com a conclusió, penso que ha estat una sessió molt interessant i dinàmica perquè hem pogut saber en què consistia realment la Taxonomia de Bloom, a més de poder realitzar un treball cooperatiu i col·laboratiu amb la posada en marxa d’una activitat grupal sobre les diverses fases de la Taxonomia treballada. Com a futura mestra d’educació primària, crec que hem de tenir en compte aquest tipus de classes actives on es fomenten en tot moment les ganes d’aprendre dels alumnes, a més de poder aprendre d’una forma significativa recursos i eines interessants que dinamitzin el treball diari a l’aula. 

Enllaç al Site:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/taxonomia-de-bloom-14-15-b/

Setmana PRE: les tauletes digitals a l'aula d'E.Primària

Durant la Setmana de Pràctica i Reflexió Educatives, vam tenir l'oportunitat de realitzar diverses activitats relacionades amb l'etapa d'educació primària. A continuació, em centraré a explicar el taller vinculat amb l'ús de les tauletes digitals a les aules d'educació primària que vam portar a terme el dia deu de novembre. 

Aquesta activitat pretenia mostrar el gran ventall de possibilitats educatives a través d'utilitzar les tauletes digitals amb els alumnes. L'activitat va ser realitzada per l'Elena Ojando, la nostra professora de GITIC, i una professional de l'empresa QPertin, mostrant-nos moltes d'aquestes possibilitats a través d'exemples més concrets com la coneixença de diverses aplicacions (Apps) i la posterior reflexió sobre el seu ús a l'aula, tenint en compte els diversos contextos educatius d'aquesta etapa. 

Per tal de fer un taller dinàmic i innovador, ens van demanar que ens agrupéssim en grups reduïts i que tractéssim d'organitzar una activitat per un dels cursos d'educació primària a través de l'ús d'alguna apliació concreta. Posteriorment, cada grup va sortir a explicar l'activitat que prèviament havia pensat i, en general, van ser propostes molt divertides i úniques que podrien portar-se a terme a qualsevol aula ja que estaven ben estructurades. 

Pel que fa al meu grup, nosaltres ens vam decantar per usar dues aplicacions anomenades Kinito Music i Creappcuentos, a partir de les quals vam crear dues activitats relacionades amb l'art de la imaginació i la creativitat.

Per una banda, el Kinito Music ens permetria dividir la classe en diferents grups i, posteriorment, que cada grup crées les seves pròpies melodies a partir dels objectius inicials que s'haguessin pactat amb la mestra de música. D'aquesta manera, s'estan treballant continguts del currículum de l'àrea de música, però també d'altres conceptes relacionats amb l'art de l'originalitat, el respecte, la diversitat d'opinions, etc.

Per altra banda, el Creappcuentos ens permetria també dividir al grup d'alumnes en petits grups i fer que cada grup hagués de crear un conte original i diferent al de la resta de companys i companyes i al final de l'activitat, cada grup pogués explicar quin conte havia escollit, creant un ambient dinàmic i diferent a l'aula. D'aquesta manera, es treballarien múltiples continguts del currículum relacionats amb l'àrea de llenguatge, així com també altres aspectes com la creativitat, l'originalitat, el respecte per la diversitat d'opinions...

Com a aspectes interessants, m'agradaria dir que abans de la sessió, els professors ens van cedir una àmplica llista per poder descarregar a les nostres tauletes digitals diverses aplicacions educatives. A més, durant l'activitat, es podien fer algunes piulades que estiguessin relacionades amb les idees clau del taller amb l'etiqueta #gitic14.

Com a conclusió, crec que ha estat una activitat molt dinàmica i interessant ja que ens ha permès conèixer de manera enriquidora alguns dels recursos digitals que podem utilitzar amb l'ús de les TIC i les tauletes digitals a les aules d'educació primària. Al mateix temps, penso que és important que els futurs mestres sàpiguem fer un bon ús dels recursos tecnològics que tindrem a l'abast ja que aquests ens permeten un gran ventall de possibilitats a l'hora de treballar amb els nostres alumnes. Finalment, gràcies a aquesta activitat, hem pogut localitzar materials de caràcter didàctic en línia en diversos portals, conèixer de primera mà experiències educatives molt innovadores, reflexionar sobre les múltiples possibilitats d'utitlització de recursos didàctics i tecnològics i descriure els aprenentatges realitzats de manera clara i coherent a través dels recursos vinculats a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).